Hem escoltat: Garry’s Notebook (16/12)

Ahir vam tornar a gaudir d’una sessió de jazz en tota regla, de jazz de pedigrí i de llinatge, a càrrec de la formació Garry’s Notebook que aplega quatre músics de primera categoria del nostre panorama musical, per cert, vells amics del nostre cicle i amb qui sempre és un plaer compartir vetllada. No són altres que n’Enrique Angulo, Toni Solà, Garry Fimister i Caspar Saint Charles.

Aquest quartet tocà un repertori de standards de manera ortodoxa, amb el rigor i la llibertat pròpies de l’estil. Exposició, solos, quatres, reexposició i final. Balades, up-tempos, algun ritme llatí, i noms i autories centrals del panorama, Gerome Kern, Cherokee, entre altres.

No descobrirem aquí el talent d’aquests quatre músics. Simplement direm que vam poder constatar una vegada més que Enrique Angulo, el senyor de la guitarra que parla, exemplifica què és tocar amb màxima fluïdesa, amb equilibri, amb amplitud de discurs i bon gust. S’entén tan bé el que toca que és com si ho estigués tocant el propi oient. Quan això passa, és que al solista ni li sobra ni li falta. Una conferència en la que estàs d’acord amb cada frase, amb tota la sintaxi, els punts i les comes.

En Toni Solà hi posa el contrast vigorós. Dens i loquaç, encarna l’arquetipus de tenorista inquiet, indagador. Cada frase remata l’anterior, i al mateix temps s’hi recolza per fer créixer l’espiral creatiu. Toca amb seguretat i caràcter, amb aquell so gruixut i consistent. Com hem dit sempre, coneix el llenguatge i el parla com qui remena el cafè o es menja un gelat. Com sempre, vaja.

Caspar St. Charles, amb la bateria de la casa -bateria nova, autoregal del desè aniversari- reduïda a la mínima expressió va treure tot el partit sonor d’aquest instrument. Destaca sense voler destacar, treballa pel col·lectiu i dóna les pinzellades musicals que l’estil requereix. Junt amb Garry Fimister segellen el el casc de l’embarcació, la fermen i la fan saltar, lleugera, per tots els passatges de la ruta. Finals executats amb precisió, unisons ben empastats, no hi ha cap moment en què la foto surti moguda. El públic ho agraeix perquè constata que hi ha una feina feta al darrera.

Ens congratulem molt d’haver tingut aquests quatre amics, que de ben segur tornaran junts o amb algun dels seus projectes particulars.

Advertisement