Hem escoltat: Caracara 14/10/22

L’edició XI del nostre cicle de concerts va obrir els passat divendres amb la música de la formació Caracara, capitanejada pel guitarrista i compositor David Garcia, i presentava el disc Ànimes Mediterrànies.

La música d’en David García aixeca l’esperit des de la primera nota. Transmet tota ella optimisme i agraïment a la vida. És un cant a l’amor en múltiples bandes, la dels seus éssers estimats, la dels seus congèneres, ancestres, i al fet d’existir. Viure content, veure sortir el sol i ser feliç, fins i tot amb “aquell mal de genoll” que no et marxa. Són paraules seves durant l’actuació. I és que la posada en escena, i la interacció amb el públic també ve marcada per aquest esperit alegre, proper. L’espectacle va esquitxat de notes poètiques, de referent estètics i amb la música vol bastir ponts, com si no existís ni un allà ni un aquí. A tots ens va fer cantar la paraula “Obrigado”, gràcies, un gràcies que vola en múltiples direccions, el denominador comú de tot plegat. També des d’aquesta crònica li retornem aquest “obrigado” per fer-nos gaudir de l’alegria més essencial.

El format del conjunt ja té un punt d’especial per la presència del cello, al qual la cellista Irene Romo dóna un ampli espectre de possibilitats sonores, des dels baixos, els ritmes, les melodies. Hi ha també la veu cristal·lina, volàtil, de la Clara Palet, que en paper solista o fent tuttis, harmonies o el que calgui dóna un color únic i delicat. Destaquem també la musicalitat del baterista Roger Gutiérrez, que salpebrà el conjunt en molts moments amb la seva sonoritat acurada. Sempre ens agraden els bateristes que seuen a fer música, més que a tocar la bateria.

Hem pogut engegar, doncs, aquest present cicle amb una idea bonica i rica en diferències, tons de color i matisos. Sens dubte val la pena fer el seguiment que es mereix a la formació Caracara.

Advertisement