Jazz al Gimnazz (V Edició) Hem escoltat Ramón Díaz Group

El passat divendres 14 va arrencar de nou el cicle Jazz al Gimnazz, en la seva cinquena edició. Aquest concert inaugural anà a càrrec de la formació Ramón Díaz Group, amb Jeppe Rasmussen als saxos i Emilio Martín al contrabaix. La formació la lidera el baterista Ramón Díaz, vell conegut del nostre cicle de concerts, en tant que ja és la seva quarta participació.

La formació oferí un concert fora del que sol ser habitual en el jazz. Les composicions, totes originals dels autors del grup, semblaven pensades per explorar -i explotar- els límits de les possibilitats harmòniques i melòdiques. Damunt d’un entramat rítmic basat en un obstinato de contrabaix i uns patrons riquíssims de bateria, apareixia una idea harmònica senzilla, pretext per improvisar i transitar pels terrenys més rocosos de la sonoritat musical.

Governat des del domini absolut de les dinàmiques,  el concert fou una successió de paisatges, de vegades abstrusos, d’altres esponjats i diàfans, sempre conjuntats, formant un tot multiforme perfectament embastat. S’hi féu present, a base de pinzellades, el funk, el blues, i fins i tot ondulacions arabesques. Oasis sobtats d’aigües més reconeixibles apareixien sàviament situats damunt d’un mapa complex. Exemple de tot això són les peces Fulelé, Sin equipaje, o La remontada. Música lliure, en definitiva, connectada amb l’etiqueta jazz per via d’unes improvisacions constants i de primer nivell.

Rasmussen desplegà la seva enorme capacitat improvisadora. Féu lluïr la modernitat del seu soprano amb un so treballat, entre brillant i vellutat. No escatimà expressivitat ni experimentació. A més, sorprengué tothom amb un instrument de fabricació pròpia, l’Ohm, una mena se saxo elecrònic d’enormes possibilitats sonores i d’expressió, que li permeté jugar amb sons avançats, tecnològics, insòlitament polifònics.

Martín meravellà amb la seva tècnica i ampli ventall de recursos, tot al servei de la idea musical del grup, amb  improvisacions riques i creatives. S’associà a la perfecció amb la bateria de Díaz, que té un do per fer sonar senzill allò que en realitat és complex, i per treure de la seva bateria una sonoritat finíssima, molt agradable, tranquila, fins i tot.

L’originalitat de la proposta fou molt ben acollida pel públic, prou nombrós aquesta vegada, tractant-se del concert inaugural. Celebrem des d’aquí poder oferir als nostres socis i públic en general propostes de programació variades, representatives de l’enorme varietat de cares del poliedre musical. Esperem cobrir el ventall particular de gustos dels diferents afeccionats que s’acosten els segons divendres de més fins a les portes del nostre Gimnazz, o si més no l’interès general de tots.

Endavant, que tot això tot just comença. Ens retrovem d’aquí a un més, aproximadament, amb la proposta d’Albert Caire Trio, un trio de piano d’orientació totalment diferent i també altament original.