Hem escoltat: Delickites (10/03)

Aquest darrer divendres 10 de març hem pogut gaudir d’un grup que fusiona els standards de jazz de sempre amb els ritmes jamaicans. És la proposta del grup Delickites, que amb els seus vuit components dalt de l’escenari ofereixen un espectacle vistós, interessant i original. El component festiu dels ritmes jamaicans dóna als temes del repertori jazzístic una fesomia diferent que sorprèn i atrau.

Els Delickties no s’han limitat a fer l’operació mecànica de canviar la clau estilística -fonamentalment rítmica- en què el swing deixa pas als contratemps característics de l’ska i la rítmica jamaicana, sinó que han buscat arranjaments interessants, treballats i carregats d’inventiva, treient partit de l’amplitud de veus i la riquesa tímbrica que permet el fet de disposar de quatre vents (saxos alt i tenor, trompeta i trombó). El cap d’operacions, en aquest sentit, és el guitarrista Arnau Codern. A tall d’exemple, en la versió del Corcovado que van tocar, hi havia inserit un interludi extret de la sisena sinfonia de Beethoven, amb un resultat excel·lent. Van versionar, des d’aquests paràmetres, temes de Charlie Parker, Cole Porter, i fins i tot es van atrevir, en el bis final, a posar en rítmica jamaicana el compàs 5/4 del mític Take Five.

La secció rítmica mostrà un perfecte coneixement de la rítmica jamaicana, i treballaren des de la capa de sota amb total precisió, amb intensitat i fent que tot saltés amb perfecta regularitat i alegria. Els solistes oferiren moments de gran nivell en les improvisacions, i tot el conjunt va convèncer el públic amb els seus detalls de cohesió interna, amb marques ben executades, amb totes les foto finish perfectament definides.

Valdrà la pena seguir els passos futurs d’aquesta formació, jove i compromesa amb la qualitat musical. Els desitgem tots els èxits que mereix la idea en la que estan creient i el treball que hi estan aportant.

Advertisement