Associació Musical Big Band de Montbau

L'Associació Musical Big Band de Montbau impulsa diverses iniciatives musicals, amb la Big Band de Montbau com a projecte central

Hem escoltat: Víctor de Diego Quartet (13/01)

Aquest gener hem tingut la visita del quartet del saxofonista Víctor de Diego, un dels noms destacats del panorama musical des de fa molt de temps. El nostre cicle l’ha tingut en cartell ja diverses vegades, fet que celebrem. Aquest cop ha presentat el projecte “On Trane, la música de John Coltrane”, en format de quartet clàssic, per entendre’ns: bateria, contrabaix, piano i saxo (tenor i soprano)

El programa constà d’una selecció de peces de John Coltrane, versionades des de la proximitat amb l’original, i al mateix temps amb la distància que els criteris estètics particulars de l’artista hi hi aporten. El plantejament era fer-se seu Coltrane -paraules majors- sense desdibuxar-ne l’essència. Cèrtament el que passà fou això: sentírem un Coltrane genuí, però els filtres subjectius del quartet donaren un aspecte únic a la idea. Hi ha un Coltrane que de vegades sona dur, vehement. En canví ahir semblava com si el quartet hagués volgut llimar arestes. Si de vegades Coltrane sona obstinat (segons com, enfadat) ahir sonà amb una serenitat propera i amigable, notant-se en aquest sentit la mà dels intèrprets.

No descobrirem ara i aquí les virtuds de Víctor de Diego. Simplement remarquem com un cop més ens crida l’atenció l’amplitud i la fluidesa de discurs i l’enorme so tant del seu tenor, sòlid i consistent, com del seu soprano, brillant i arrodonit a la vegada. Al seu costat tenia un músic enorme com en Jordi Gaspar, un contrabaixista també de so gros i d’àmplia paleta de recursos, que dominà acompanyant i brillà en uns solos fluïds, coherents, d’inspiració melòdica. Al piano, Toni Sagí explotà les possibilitats creatives que li permet el rol d’acompanyant, buscant colors i puntes sonores ben interessants. Tensionà l’harmonia a plaer, i imprivisà uns solos inquiets, diferents. El baterista Joan Casares acabà de definir el retrat sonor, actiu tota l’hora, teixint i desteixint textures, punyent i al mateix temps controlat.

No cal dir que la proposta fou acollida, pel part del públic, amb interès i admiració. Ens satisfà veure com els artistes poden canviar de projecte, de pensament i d’inspiració, però alguns d’ells tenen present l’escenari del Jazz al Gimnazz per fer-ne partícip al públic. Honesta i modestament ho agraïm enormement.

Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 01/15/2023 by .
A %d bloguers els agrada això: