Hem escoltat: Andreu Domènech Quartet (11/02)

Febrer ens ha portat la música del quartet del baritonista Andreu Domènech, acompanyat del seu quartet. Ens han oferit un repertori que forma part del seu disc Hirundo Rustica, de recent creació. Un disc, per cert, carregat d’inspiració i sensibilitat creativa. Tot temes propis, inspirats en elements de la vida natural, -ocells- i que van acompanyats de composicions poètiques d’autors consagrats i d’altres.

La música que ens oferí aquest quartet està construida sobre una base d’harmonies sobries, elegants, i melodies ben trobades. Hi ha una elegància, un bon gust, podríem dir, que fuig d’estridències i gestos sonors poc comprensibles -sovint propis de qui vol ser molt modern- demostrant que no cal transgredir en excés per resultar innovador. Una composició fidel al gust personal del compositor i que cèrtament connectà molt bé amb el públic d’aquest pasat divendres.

Andreu Domènech sorprengué amb la plasticitat del seu so al saxo baríton, un so que s’adapta perfectament a cada requeriment particular. Un so fi o contundent en funció del moment, sempre consistent i interessant, avalat per una seguretat tècnica tant en els moments d’exposició melòdica com d’improvisació solística.

Destaca també la gran qualitat de la resta de membres de la formació. El pianista Daniel Ferruz es mostrà brillant en l’apartat solístic i sòlid en els acompanyaments, d’una riquesa i una coloració remarcables. El seu rol actiu imprimeix molta vida al resultat final. En aquest mateix sentit el baterista Asier Olabarrieta jugà un paper igualment ric i creatiu, de gran musicalitat, encertat en el so i en la intensitat. Al seu torn, Adrià Pinto assumí el compromís rítmico-harmònic propi del contrabaixista amb perfecta solvència, musicalitat i rigor, lluint també en l’apartat solístic. Tot i ser músic substitut de darrera hora es mostrà integrat a la perfecció i ningú no ho hagués notat si no ens ho haguessin explicat.

El grup aconsegueix una sonoritat de conjunt molt equilibrada, cohesionada i sense fissures. Sens dubte és un plaer descobrir propostes originals, ben treballades i tan ben cuidades com la de divendres. Els desitgem des d’aquí tot el reconeixement futur que es mereixen.