Associació Musical Big Band de Montbau

L'Associació Musical Big Band de Montbau impulsa diverses iniciatives musicals, amb la Big Band de Montbau com a projecte central

Hem escoltat: Jaume Vilaseca Trio (12/03)

Aquest més de març hem tingut la immensa satisfacció de tenir amb nosaltres el trio d’en Jaume Vilaseca, amb Dick Them i Ramón Díaz, vells amics de la casa. Aquest cop ens han obsequiat amb una espectacle molt singular: un tribut a la música d’Emerson, Lake & Palmer amb el nom de Tarkology. Aquesta proposta ofereix al públic una visió particular de la música d’aquella formació anglesa dels anys 70, reinterpretada en clau jazzística, i segurament des d’una clau encara més indefinida i genèrica que té a veure simplement amb la perspectiva personal del pianista Jaume Vilaseca.

No sé si existeix el concepte “jazz simfònic”. En tot cas és un concepte que venia al cap escoltant el desplegament del concert. Els diferents passatges s’enllaçaven a través d’elaborades transicions, en alguns moments més subtils, en altres més contrastades. El resultat concret s’apropava a una suite, a una succesió de moviments. Un concert, en definitiva, marcat pel concepte rock però acolorit amb pinzellades d’orígen divers, amb varietat de cites provinents d’altres gèneres i estils. Talment com en un trencadís gaudinià, les fraccions encaixaven configurant un resultat equilibradament bigarrat.

Destaquem la solvència interpretativa dels tres músics. El seu talent no el descobrirem ara i aquí, però quan els tens davant i en gaudeixes no deixa de sorprendre. Vilaseca lluí des del paper protagonista que el plantejament li atorga d’entrada. La seva música fluí, tant dins del trio com a piano sol, delectant tothom tant per l’habilitat tècnica com per la musicalitat. Igualment, la secció rítmica lluí en correspondència amb el paper que tenen assignat, amb la màxima competència. És remarcable la cohesió interna del trio, la solidesa amb què executen els passages, tant els més rocosos com els més volatils.

També volem destacar la riquesa sonora de la proposta. Gaudírem d’una varietat tímbrica ben amplia, fruit de la varietat de teclats que hi havia damunt l’escenari. Escoltàrem sons que alguns de nosaltres només havíem escoltat en els discos, i poder-ho fer en directe fou realment una inesperada i agradable sorpresa. Així mateix el baix elèctric d’en Dick Them també sonava amb el pedigrí que demandava la idea. So autèntic perquè provenia d’un instrument originari de l’època, un Fender que ha sabut envellir com ningú. Per cert, els solos de baix afegiren un plus d’interès a la idea general. Ramón Díaz sonà a ell mateix, com no pot ser d’altra manera. La seva técnica, expressivitat i bon gust quedava al servei de la idea plantejada amb resultats que no deixen lloc a cap dubte.

També volem fer menció de l’excel·lent feina del tècnic de so. Generalment els nostres concerts no requereixen de gran suport tècnic, però en el cas del passat divendres la idea musical que hi havia dalt de l’escenari requeria la intervenció d’un cervell més, d’una ment amb criteri tècnic i al mateix temps musical. Realment el tècnic -es diu Txus- intervingué en la performance amb un paper actiu, talment com un músic més, donant la forma final a la idea.

Per tot plegat ens felicitem per la vetllada viscuda. Els comentaris post-concert anaven tot en un mateix sentit: s’havia gaudit de l’originalitat i de la qualitat d’un plantejament especial. Realment el primer encert és trobar la idea. Segurament l’artista simplement ha d’atrevir-se a mirar dins de la seva biografia i voler compartir el que hi troba a través de noves formes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 03/14/2021 by .
%d bloggers like this: