Associació Musical Big Band de Montbau

L'Associació Musical Big Band de Montbau impulsa diverses iniciatives musicals, amb la Big Band de Montbau com a projecte central

Hem escoltat: Trópico de Capricornio (13/12)

20191213_232536Reunió de vells amics en una nit esventegada, d’arbres escabellats i portes que peten. Vells amics com en Gaby Ardèbol, en Leo Tejedor, l’Horacio Fumero, sorpresa de darrera hora. Tots ells ens havien visitat ja en altres ocasions i amb diferents propostes. Ahir, acompanyats per Laura Morillo i Jonas Santana, van articular una proposta inedita fins avui al nostre escenari: la fusió del folklore llatinoamericà i el jazz. El nom del grup és Trópico de Capricornio, en honor al fil que cus terres i músiques meridionals.

Laura Morillo interpretà les cançons del repertori des de la seva genuïna proximitat personal amb la gama sencera d’estils. Cantà les peces de bossa nova amb una barreja de finor, delicadesa i picantor, acompanyant-se a la guitarra amb acords de dibuix no convencional. En la interpretació del tango o del bolero entrà en l’esfera d’expressivitat característica d’aquests estils amb solvència i coneixement. La música d’arrel requereix connexió real amb l’arrel i en el seu cas aquest requisit s’acompleix. Exemples els vam tenir amb els classics So danço samba, la divertida O pato, o les emotives Alfonsina i el mar o Gracias a la vida.

La “pinzellada jazz” anà a càrrec de Gaby Ardèbol, que amb el saxo tenor oferí les seves improvisacions eclèctiques, sàbies, consistents i segures. Des de passatges be bop a notes Coltrane, amb inequívoques reminiscències Stan Getz, sempre sent ell mateix. Leo Tejedor acabà de salpebrar de jazz el conjunt, a la vegada que acompanyava d’ofici com marquen els cànons. Els seus solos mostraren entitat i fluidesa permanent. A la percussió, ens sorprengué Jonas Santana amb un set de percussió menor que sonava amb la contundència d’un set de bateria amb bombo, que a banda de donar color a la música li aportà l’ànima rítmica més indiscutible. I al contrabaix un cop més ens delectà Horacio Fumero, fent gala de la seva categoria faci el que faci. Acompanyà elegantment la bossa i la samba amb el patró u-tres més clàssic i genuí, així com els compassos ternaris amb riquesa harmònica i enorme enginy. I no descubrirem ara la seva musicalitat a l’hora de fer solos.

També volem fer menció i reconeixement al grup d’incondicionals del públic que, mes rera mes sostenen l’activitat amb la seva presència. Tenim la sort de comptar amb aquesta cèl·lula de socis i amics que amb veritable afecció i respecte gaudeixen i fan gaudir els artistes amb la seva disposició a escoltar i apreciar les coses bones que brollen de l’escenari. Per ells i pels músics el ventot de fora es pogué transformar en calidesa interior, en atmosfera gratificant. Gràcies.

Com que aquesta és la crònica del darrer concert del 2019 aprofitem per desitjar bones festes a tots els qui llegiu aquest espai. Ens retrovem al gener.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 12/14/2019 by .
<span>%d</span> bloggers like this: