Associació Musical Big Band de Montbau

L'Associació Musical Big Band de Montbau impulsa diverses iniciatives musicals, amb la Big Band de Montbau com a projecte central

Hem escoltat: Xavi Díaz Quartet (08/11)

20191108_222233Hem tingut el plaer d’acollir de nou el quartet del guitarrista Xavi Díaz, bons amics de la casa. Ja fa un parell d’edicions, aquesta formació ens va fer gaudir de la seva música original, personal, i ens va fer veure que hi ha vida musical més avall del Llobregat. De vegades la mirada barcelocèntrica ens fa oblidar altres realitats. Així doncs, des de Tarragona, Reus, Sant Pere de Ribes i Santa Fe del Penedès ens han revisitat els aires llatino-mediterranis d’aquest quartet. Com en la primera ocasió, ens han deixat encantats.

El grup venia amb el seu nou disc a sota el braç: Primavera a Santa Fe, un disc preciós tant de música com de format físic, que es veu fet amb delicadesa i sensibilitat. La majoria del programa de l’actuació anà centrada en les peces d’aquest disc, totes de composició original d’en Xavi Díaz, que explora els ritmes d’un mar i de l’altre, des de les rumbes fins a les sambes i els mambos -i amb el funk amb la tanda demanada- sempre des d’un to vital acolorit i lluminós. La música de fusió té un encant indiscutible, tant pel públic com per l’artista, i Xavi Díaz Quartet s’hi mou amb absoluta naturalitat, tant interpretativa com compositiva. Hi ha els homenatges a les coses que ens toquen de prop, que toquen de prop el compositor. Les coses que ens fan ser qui som. Destaquem en tots aquests sentits For Wes -pel gran Wes Montgomery- , Cara bonica, o Primavera a Santa Fe -la peça que dóna nom al disc-.

Xavi Díaz posa la seva guitarra al servei de la peça, sense cap afany d’exhibir-se, sense cap temptació de caure en el personalisme guitarrístic -tan extès, per altra banda-. Tanmateix construeix solos i línies melòdiques creatives, com qui escriu amb fluidesa i lettering. Pausa i energia en funció del que demana la música en cada moment. La seva proximitat i senzillesa en el tracte amb el públic fa guanyar valor al conjunt de la proposta artística.

El teclat d’en Josep Maria Domenech dóna al conjunt el fonament, el color i l’embolcall harmònic requerit per l’estil. Al mateix temps s’expressa solísticament amb propietat i elegància, sovint en diàleg amb la guitarra, generant contrastos interessants. En la quilla de la nau, Ramón Teixidó i Isidre Ruíz tanquen la càpsula de la consistència. Com se sol dir dels  baixistes solvents, Ramon Teixidó “fa la feina” per bé que contribueix amb tuttis i unísons ben executats, i quan ha de pujar a rematar pot fer un golet en forma de solo. Menció especial al treball d’Isidre Ruíz, que imprimeix energia i efervescència d’alt voltatge durant tot l’espectacle. Des del seu set de bateria espectacular, articula tots els engranatges rítmics amb solidesa i riquesa sonora. Contundència i musicalitat entrelligades amb gran ofici.

Agraïm des d’aquí a aquests músics la bona estona que ens van fer passar, la companyia personal en una nit freda a fora però càlida a dintre. Tots els qui hi érem ho vam notar. Fer música i organitzar concerts té aquesta impagable compensació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 11/10/2019 by .
<span>%d</span> bloggers like this: