Associació Musical Big Band de Montbau

L'Associació Musical Big Band de Montbau impulsa diverses iniciatives musicals, amb la Big Band de Montbau com a projecte central

Hem escoltat: Josep Soto Quintet (10/05)

20190510_224710La setena edició del nostre cicle ha anat fent camí, i com qui no vol la cosa ja ens n’hem plantat a la recta final. Per al penúltim concert -el darrer dins la sala- el nostre escenari es vestí de quintet amb la visita de Josep Soto i la seva gent. Va ser una visita molt celebrada, degut als lligams personals que hi ha entre aquest artista i el barri de Montbau.

Josep Soto Quintet presentà un repertori constituït per una sèrie de composicions del guitarrista Josep Soto, un repertori que abarca una retrospectiva de vint anys i testimonia la solidesa de la seva trajectòria artística. Aquest quintet es posa al servei de les composicions, no pas a la inversa. Les composicions són les veritables protagonistes de l’espectacle. Són de perfil lluminós, alegre, i denoten un gust per l’equilibri i la cura dels detalls. Precisament els detalls són executats amb precisió i exactitud per part de la formació, posant de relleu el treball de fons que hi ha invertit. La riquesa harmònica crida l’atenció de l’oient, una riquesa que no emfarfega i que a més situa l’oïda, agraïdament, en el pla de les convencions estètiques que la tradició ha definit. Volent fugir d’etiquetatges buids, és innegable que el compositor incardina la seva creativitat dins els marges estilístics del que es coneix com a jazz llatí: hi ha bossanova, samba, bolero, i rumba, en les seves múltiple variants. Jo diria que hi ha també una manera de fer música, com una mena de pòsit, que té a veure amb una història molt nostra, “molt d’aquí”, diríem, per no mullar-los gaire més. A més, Josep Soto nodreix la seva inspiració -com ens explicà- d’altres experiències creatives, artístiques, d’altres vides musicals i de més enllà. Tot això ho vam poder notar en peces com Hola, Aiguafort, Groc, o Tornassol, per citar-ne algunes.

En el capítol individual destaquem que la guitarra del compositor, després d’haver plantejat la melodia, transita quasi discretament per les textures de l’harmonia com si volgués acabar de definir colors, amb la tranquilitat de saber que la feina ja està feta. Apreciàrem també la feina d’Enric Carreras, senyorial i elegant en tots els capítols, tant el solístic com en el de suport rítmic i harmònic. Oferí solos que convinaren molt bé la sobrietat i la filigrana, sempre a tomb i coherent amb el moment de joc. Xavier Figuerola, des del clarinet i el saxo tenor aportà un plus d’avanguarda amb solos agosarats, inquiets, sempre resolts amb enorme nivell. Cidon Trindade alimentà el marcapassos amb saviesa genuïna, acolorí i brillà en el seu moment de glòria baterística. I Toni Pujol, des del baix elèctric, exercí de paret mestra, amb el claríssim rol del baixista de quintet perfectament assumit. Tingué el seu moment individual de lluïment, que es feu esperar i satisfé les expectatives creades.

En definitiva, vèrem viure una vetllada de proximitat musical i personal molt agradable, de les que fan ganes de repetir. La música és comunicació, interacció i escalfor, i ahir quedà ben demostrat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 05/12/2019 by .
<span>%d</span> bloggers like this: