Associació Musical Big Band de Montbau

L'Associació Musical Big Band de Montbau impulsa diverses iniciatives musicals, amb la Big Band de Montbau com a projecte central

Hem escoltat: Albert Vila Trio (12/04)

IMG-20190413-WA0029Abril ens ha permès gaudir de la proposta d’un vell amic de la casa, el guitarrista Albert Vila, que ens va presentar, amb el seu trio, un ampli mostrari de les seves composicions i recreacions. Acompanyat pel contrabaix d’Alex Gilson i la bateria de Daniel Jonkers, articulà un espectacle sorprenent, particular i personal.

El trio està plantejat com un espai de comunicació, de conversa entre els seus elements integradors. Les idees s’intercanvien constantement, per bé que cap dels tres músics abandonen la seva funció preassignada, és a dir que Gilson no deixa de fer de baixista en cap moment, igual que Jonkers de baterista i Vila de solista. Des d’aquests rols predefinits cada component exerceix la seva creativitat fent ús de la llibertat i la subjecció a uns límits, a les línies d’un terreny de joc convingut.

La sonoritat del grup és molt especial. Moderna, subtilment vanguardista, no vol, no obstant, marxar dels contorns arrodonits i balsàmics per a l’oïda. No hi ha estridències. Tot és fluïd, creix i decreix amb mansetud. Les parts es succeeixen amb subtilesa, i gairebé sense notar-ho ens trobem en paisatges nous. Les dinàmiques ben treballades i la cura dels detalls donen al resultat una marca de solvència i professionalitat que són del tot d’agrair.

Albert Vila ofereix un espectre de discurs amplíssim. Tot el que toca pren la forma d’un speech reposat, clar i articulat. En cada passatge les frases són les escaients, i en cada frase les notes no poden ser altres que les que sonen. És com si la música es servís dels seus dits i no a la inversa, com diria el tòpic Zen que aquí esdevé prou cert. Imprimeix velocitat amb elegància, quan cal, i les notes sonen sempre rodones. Sorprengué amb hàbils contrapunts i satisfé les oïdes amb un sò de guitarra molt bonic, des d’un punt de vista acústic i tècnic.

El baixista Alex Gilson serví amb elegància la catifa per on podien volar les descripcions de Vila. Sòlid i sobretot molt musical, acompanyà amb criteri, conversà amb encert i parlà des d’un ampli concepte arpègico-melòdic molt atractiu. Al seu torn, Daniel Jonkers decorà mentre sostenia l’entramat general. Amb una tècnica acurada encertà sempre amb l’accentuació més atinada.

La temàtica exposada constà majoritàriament de composicions originals de perfil introspectiu –Esperança, per exemple- o amb voluntat d’experimentació, com un blues que no era un blues, de nom Blue. Aparegué també una alegre Flor del nord, construïda paradoxalment des d’un ritme africà. Hi hagué cabuda per algun estandard, com I’ll remember April, recreat des d’harmonies no convencionals, o molt modernes, per entendre’ns.

La satisfacció del públic es notà des del primer moment. El clima de receptivitat i interés  amb què fou acollida la proposta -és la tònica habitual del nostre públic, cal dir-ho- de ben segur que resultà inspirador i motivador per als artistes, que com més tard comentaren a aquest cronista, s’havien sentir còmodes des del primer moment. De tot plegat, no cal dir-ho, ens en congratulem enormement.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 04/14/2019 by .
<span>%d</span> bloggers like this: