Associació Musical Big Band de Montbau

L'Associació Musical Big Band de Montbau impulsa diverses iniciatives musicals, amb la Big Band de Montbau com a projecte central

Hem escoltat: Mireia Feliu & Ismael Dueñas (11/01)

img-20190112-wa0002Dos dels instruments principals del fenomen musical, el piano i la veu, es van aliar dalt de l’escenari del nostre Gimnazz per oferir un espectacle bonic, senzill, selecte i carregat de sensibilitat. La veu de Mireia Feliu i el piano d’Ismael Dueñas conduí el public pels viaranys d’un repertori fet de cançons que, com van explicar, sempre els han agradat però que sempre tenien pendent poder-les interpretar. Sonaren, doncs, cançons d’aquelles que no solen venir a la ment quan penses en llistes de grans èxits, o en repertoris més o menys a l’ús. Cançons que passen temps en calaixos perquè hom les vol guardar i protegir del pas del temps, alimentant el risc, però,  de fer-les caure en l’oblit. Interpretaren, passades pel sedàs de la seva mirada personal, cançons de Jobim, Serrat, o Moustaki. Poesia musicada, com el poema de Màrius Torres -Cançó a Mahalta- sense desatendre la composició pròpia, tant d’un com altre artista.

No és estrany que els músics recrein cançons i peces que han donat sentit a alguna cosa dins les seves vides. Sovint són cançons que estigueren presents en anteriors etapes, i que reconnecten la sentimentalitat passada amb la present, consolidant un cert relat personal. La mirada que Feliu i Dueñas han abocat a aquest recurs és la de la simplicitat, la de deixar que la peça llueixi per naturalesa pròpia, afegint-los les idees musicals que les enriqueixin, sota el seu prisma estètic.

Ismael Dueñas es mostrà com un pianista preciosista, inspirat, poètic, carregat de recursos que administra en funció del que requereix la idea. Atent en el treball vocal, perfectament afinat, tenyí la música amb els colors adients. Al seu torn, Mireia Feliu feu volar les melodies amb ingravidesa, creativitat, i amb ànima, sense voler-ne canviar massa coses de l’essència. Desplegà també, amb criteri i encert, recursos vocals de primer nivell, per complementar el natural fluir de la seva veu cristal·lina.

La vetllada transcorregué plàcida, gronxada entre cançó i cançó, cançons de ben segur també relligaven el passat i el present de molts dels oients. Feia fred a fora, però el caliu de dintre, com se sol dir, fou enormement reconfortant, tant musicalment com personalment.

Ens en felicitem, un cop més.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 01/13/2019 by .
<span>%d</span> bloggers like this: