Associació Musical Big Band de Montbau

L'Associació Musical Big Band de Montbau impulsa diverses iniciatives musicals, amb la Big Band de Montbau com a projecte central

Hem escoltat: Stromboli Jazz Band (11/05)

stomboliDeia el presentador del concert del passat divendres (11/05) que la programació de l’edició sisena havia sortit molt variada. Cèrtament, al llarg del cicle hi ha hagut la fusió, el jazz manouche, l’homenatge a cantants, els standards de sempre, les versions a quatre veus… Hi faltava el jazz antic, per dir-ho d’alguna forma, el jazz New Orleans, el Dixieland… i amb la Stromboli Jazz Band aquest buit va quedar cobert.

El que passa és que la Stromboli Jazz Band no és exactament una formació de dixieland. Més aviat presenta en format dixieland una gama curiosa i variada de versions de temes del, podríem dir, repertori popular de música lleugera. Per complir amb el plantejament van començar amb l’ultraclàssic Bourbon Street Parade, i seguir amb Love was made for me and you. Però aviat caurien les sorpreses: You’re the one that I want (musical Grease) o una versió de Hey Jude amb una interessant introducció a l’estil jazz contemporani (amb pinzellades be-bop) a càrrec del trompetista Josué Garcia. Música lleugera italiana i  concessions al pop mostrat en una versió d’El mar del grup Manel. I el bis, per tancar el cercle i tornar als orígens no podia ser altre que When the saints go marchin’ in.

Més que d’un concert, gaudírem d’un espectacle entretingut i amè, en connexió constant amb el públic a través d’un relat fet d’humor i música. Raül Cid exerceix de cantant i showman, i acoloreix amb el trombó la part solística, junt amb Josué Garcia. La tuba d’Ismael Carles manté el format i dóna el gruix i el cos a tota la proposta, mentre manté l’atenció visual de l’espectador encuriosit per un instrument tan poc freqüent. La resta d’obligacions rítmico-harmòniques queden resoltes per la pulsació i color del banjo i ukelele de Toni Solé i pel rigor estilístic d’Adrià Mort a la bateria.

En conjunt gaudírem d’una proposta original, especial, on sens dubte el factor jazzístic es vol maridar amb altres factors com l’entreteniment i l’amenitat. “Música de proximitat”, en definitiva, concepte repetit i justificat de fet i paraula per part dels artistes durant l’estona d’espectacle, que des de la percepció d’aquest cronista es va fer fins i tot curt. Bon senyal.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 05/13/2018 by .
%d bloggers like this: