Hem escoltat: Gaby Ardèbol Quartet (amb Horacio Fumero)

La sisena edició del cicle Jazz al Gimnazz ja camina. El passat divendres tretze d’octubre s’alçà el teló amb un concert inaugural a càrrec del quartet liderat per Gaby Ardèbol i completat amb Leo Tejedor, Jordi Gardeñas i Horacio Fumero. Oferiren l’espectacle One For Dexter.

El concert transcorregué de manera plàcida i uniforme a través de la revisió de standards genuïnament bopers amb l’accent posat en le veu de Dexter Gordon. Així, el talent creatiu de Gaby Ardèbol al saxo tenor anà fent anades i vingudes davant del mirall referent d’aquest geni del jazz. Coneixedor del seu llenguatge, hi confrontà el seu propi concepte de fraseig i choice of notes, des del seu so característic carregat de sobrietat.

El segon d’abord, Leo Tejedor, guitarrista polivalent i disciplinat, serví en safata els colors de fons al conjunt general, i brillà amb solos inspirats i tuttis de suport en les exposicions melòdiques.

A la bateria, un altre veterà dels escenaris: Jordi Gardeñas, que amb el seu swing vaporós embolicà a la perfecció la sonoritat general. S’expressà creativament en forma caos ordenat, amb accents intencionats, juganers, tant acompanyant com en els solos. Sempre amb el volum just, com en els discos ben mesclats.

Horacio Fumero -a qui no descubrirem ara i aquí- deleità la concurrència amb el seu saber fer daurat pels anys i per la proximitat amb els més grans. Feu estrictament de baixista, com demanava l’ocasió i el context, però ho feu amb la mestria que el caracteritza. Walking i solo des d’un control i creativitat creixent. Si un concepte defineix la forma de tocar d’Horacio Fumero és, a criteri d’aquest cronista, el concepte de musicalitat. Ja és la tercera vegada que hem tingut a Fumero de convidat, un honor que no ens imaginavem pas quan vam començar a idear aquest cicle.

Vam poder escoltar clàssics com Just friends, Body and Soul -a ritme de bossa- i “dexterianes” típiques com ara Fried bananas o Cheescake, tot reconeixible a l’oïda del bon afeccionat i atractiu pel simple melòman profà en el jazz. I tal com començà, el quartet acabà amb la seva naturalitat característica, carregada de bones sensacions compartides.

I ja amb l’arteface en marxa simplement podem dir que ben trobats tots i fins el proper concert. Com sempre, tota la informació aquí.