Associació Musical Big Band de Montbau

L'Associació Musical Big Band de Montbau impulsa diverses iniciatives musicals, amb la Big Band de Montbau com a projecte central

Hem escoltat: Ivó Oller Group (12/05)

20170512_223148El do de l’encert

Hi ha músics que fan coses de molt valor que només agraden, en primer lloc als propis músics; després als anomenats entesos, i finalment als que volen passar per entesos i que els sembla que han de dir que allò els agrada. En canvi, hi ha d’altres músics que tenen la virtut de saber arribar a qui sigui, entès o no entès. De fet, què vol dir “entès”?

La formació Ivó Oller Grup forma part d’aquest grup de creadors que saben satisfer les expectatives dels afeccionats al jazz més exigents, i també al melòman general i a l’oient eventual. La fórmula consisteix a fer una música d’harmonia rica però sense estridències, a triar ritmes contemporanis, i a tocar amb cohesió i solidesa. Això darrer, especialment, quan hi és, s’aprecia sempre sigui quin sigui el currículum de les orelles que escolten. També passa amb les dinàmiques ben treballades, que a ningú no se li escapen.  Bé, hi ha la fórmula, i després la capacitat de fer alguna cosa a partir d’aquesta, i per a això ja se n’ha de saber.

Els integrants d’Ivó Oller Group posseeixen una solvència musical que els permet tocar donant la sensació que sobrevolen la fórmula i la música, l’orientin per on l’orientin. A banda de l’encert per haver sabut trobar un estil i una proposta sempre guanyadora, hi ha la facilitat de discurs del trompetista Ivó Oller, ric i coherent. Amb ADN clàssic -aquest cronista no deixa de veure-hi fonaments de bebop- i pell contemporània. El seu so vellutat i arrodonit dóna una mena d’ingravidesa a les seves notes que captiva l’oient, vingui d’on vingui. Hi ha la profunditat de Martí Ventura, un altre músic de verb original, amb un deix introspecctiu, inquiet, transparent en el propòsit. Hi ha la delícia sonora i tècnica del baix elèctric de Bernat Guàrdia, el Jimmy Haslip català, mel miri per on me’l miri, contundent i delicat en funció del minut i del resultat, sempre desplegant idees amb una lògica particular i tornant a vigilar la muralla quan hi ha maniobres d’alçada. Hi ha, finalment, la riquesa sonora de Pere Foved, amb una habilitat per la subdivisió creativa, donant en tot moment solidesa al fonament i brillantor en les capes altes, amb un pinzell fi remarcable.

En el concert de divendres (12/05) el grup posà damunt la taula tots aquests arguments, amb la facilitat que els caracteritza. La majoria da la música que tocà forma part del seu darrer disc, Way, desgranat amb peces originals com Groovin’ For Bernat i Pink Marion -dedicada als fills d’Oller- i amb d’altres peces pertanyents a l’esfera jazz convencional. Sonà un finíssim Strassbourg-Saint Denis, i un delicat Beatrice. Abans també gaudírem d’un inspirat Segueix Plovent, original del pianista Ventura. Són exemples de la idea que la formació posà damunt de l’escenari del penúltim concert del nostre cinquè cicle. El públic en gaudí des de bon principi i fins al final del concert, tancat amb una sorprenent versió de Something, un altre standard en aquest cas del gènere pop ( The Beatles).

Molt contents un cop més per la fidelitat del nostre públic habitual, pel bon tracte i facilitats donades per part dels artistes, i per haver fet ja el recorregut que ens portarà, ara sí, al concert de cloenda el més que ve. Ens espera la Big Band de Montbau. En parlarem.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 05/14/2017 by .

Navegació

%d bloggers like this: