Associació Musical Big Band de Montbau

L'Associació Musical Big Band de Montbau impulsa diverses iniciatives musicals, amb la Big Band de Montbau com a projecte central

Hem escoltat: The Jazz Gangs (9/12)

jazz-gangsThe Jazz Gangs van oferir aquest divendres passat un molt bon concert de jazz, distret, amè, amb un repertori ben escollit pensat per a satisfer l’afeccionat exigent mentre pot fer obrir l’orella de l’oient no habitual, aquell que passava per allà i es va trobar amb això del jazz. Ordenades cronològicament, van anar desfilant pel programa peces com Makin’ Whoopee, I got rithm, Nostalgia in Times Square, per acabar amb les quasi contemporànies Mo better blues i Cantaloupe Island com a bis.

A la guitarra, Jaume Martínez mostrà la seva amplitud de recursos, ofici i experiencia, i convencé plenament amb el seu llenguatge prêt-à-porter, de factura exacta per a l’estil escollit. Al contrabaix, David Bayès exhibí el seu magnífic fraseig solístic, salpebrat d’intel·ligència harmònica i de fortalesa en l’acompanyament, malgrat la seva -circumstancial- disminució física: es presentà a tocar amb l’índex de la mà dreta fora de servei, embenat i totalment inutilitzable. Coses del bricolatge. Malgrat el hàndicap, complí sobradament. Des de la bateria, Carles Domingo, subtil xasis de l’artefacte musical, administrà amb la seguretat de sis airbags els girs, els plecs, els pics i les valls del desplaçament general. Subtil i delicat, complí a la perfecció amb la responsabilitat de conferir al conjunt l’equilibri sonor. La bateria és un instrument molt perillós segons en quines mans, però en Carles té al sò al cap, té ànima de mesclador, i sobretot no té l’ego que impedeix a alguns subordinar-se al servei del conjunt. S’exhibi sense exhibicionismes, amb la veu pròpia d’un un so molt bonic a l’instrument.

Fou un concert agraït, sense estridències de cap mena, una mica amb la sensació que els músics en més d’un moment havien activat la tecla del “aviam què surt”, per guanyar frescor i espontanitat, encara que fos a costa de posar en risc la seguretat d’alguns engranatges. Però cèrtament, què és el jazz, sinó la capacitat d’obrir espais no explorats, no assajats, en pro d’una fluïdesa inesperada, fascinant, irresistible, sobretot per al qui toca? En el mateix sentit, el constant intercanvi de bromes entre els músics, així com la comunicació verbal amb el públic fou molt ben acollida per part d’aquest. I és que a la gent ens agrada que ens expliquin les coses, que ens ajudin a entendre millor el que va passant.

S’agraí aquesta proximitat, aquest caliu personal. Carles Domingo s’acomiadà amb un “gràcies per convidar-nos a tocar a casa vostra” que ens agradà molt de sentir, perquè realment sentim com casa nostra el que fem i l’espai que ho acull. I com diu el tòpic, “casa meva és casa vostra” de ben segur per a vosaltres, amics. Fins la propera.

Aprofitem aquestes línies per desitjar a tots els fidels lectors d’aquesta pàgina bon Nadal, bones festes i entrada d’any. Ens veiem el proper dia 13, amb l’any nou estrenat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 12/11/2016 by .
%d bloggers like this: