Associació Musical Big Band de Montbau

L'Associació Musical Big Band de Montbau impulsa diverses iniciatives musicals, amb la Big Band de Montbau com a projecte central

Hem escoltat: Albert Caire Trio (11/11/16)

foto-acaireJa va dir el gran Heràclit d’Efes, al segle V a.c., que era impossible banyar-se dues vegades en el mateix riu, donat el caràcter canviant de la realitat. Per això l’Albert Caire Trio d’ahir no és cap d’aquells trios que en el seu dia vam tenir oportunitat d’escoltar i de gaudir. Els que l’hem escoltat amb atenció -alguns fins i tot ho hem fet des de dins!- sabem que el riu s’ha endut avall aspectes com el lirisme, els canvis sobtats de panoràmica, el gust per la subtilesa i el matís. Ara s’han fet hegemònics valors com la contundència, la solidesa i la intensitat. De vegades, d’això el públic en diu “trempera”. El riu demana rafting, l’aigua s’ha fet brava, i vol que la notem al cos.

El concert començà amb la bonica troballa Strasbourg-St. Denis, de Roy Hargrove, una bona targeta de presentació per anar posant damunt la taula les intencions dels artistes. Aviat quedà clar que calia cordar-se el cinturó de seguretat per gaudir de les corbes  accentuades. La cosa pujaria de to amb un Love for sale passat pel funk, ben centrifugat i electritzat. L’Albert Caire, però, té tants anys d’experiència a l’esquena, i rumia tant les coses, que sempre sap trobar el moment per a la petita sorpresa, el moment exacte per treure’s del barret una peça a piano solo. Va tocar una composició seva, que per cert, ja demana enregistrament. Era el moment d’imprimir pausa, com quan el gran Andrés Iniesta relaxa el joc i hipnotitza la mirada general. A piano solo l’Albert sap fer-se escoltar, i molt, cosa que no és fàcil.

Completaren la proposta artística les aportacions d’un versàtil Henry Menrath, doblant al contrabaix i baix elèctric, complint sobradament tant amb un com altre instrument i regalant solidesa. A l’altre pol de la secció rítmica, Oriol Cot, a la bateria -i a la simpatia, com fou presentat- construí columnes en sèrie, més dòriques i jòniques que no pas corínties, amb la facilitat de qui es menja un préssec madur. Sòlid, contundent, tallà el bacallà del tempo amb empenta, i es constituí en la llanxa zodiac que ens garanteix la seguretat a bord quan el riu s’encabrita i salta.

De la mà de tots tres assistírem al restyling de peces com The logical song, o l’emblemàtic Son de vi, inclòs en el disc a quintet Camins, de l’enregistrament del qual, rient rient, ja fa sis anys.

El públic quedà content. L’organització també. Tots ens ho vam passar bé. Albert Caire és un pianista que agrada. Vell amic de la casa, sap que sempre tindrà la porta oberta per buidar-se les butxaques i ensenyar-nos què es cou dins del seu esperit inquiet. Toca molt bé, fa que la música visqui i ajuda el riu a córrer. No és poca cosa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 11/13/2016 by .
%d bloggers like this: