Associació Musical Big Band de Montbau

L'Associació Musical Big Band de Montbau impulsa diverses iniciatives musicals, amb la Big Band de Montbau com a projecte central

Crònica del darrer concert: FUZZ-ON

20160311_225410Ara están de moda, en política, les confluències. Unir esforços, quan no simplement unir sigles i a veure què passa. Divendres passat (11 de març) totes les músiques van fer confluència en FUZZ-ON, però aquest cop per enriquir-se i multiplicar-se sota unes mateixes mans estilístiques.

El power fussion trio FUZZ-ON, que integren el guitarrista Lluís Quadrench, el baixista elèctric Jordi Ruiz, i el baterista Daniel Levi, oferí un concert  intens, sense alts i baixos, en què des de Stevie Wonder (I wish) fins a Chick Corea (I got much) desfilaren vàries cares del blues, aires de jazz manouche, el rock pur de Jeff Beck, la cadença brasilera, sense oblidar la fusió genuïna de Steps Ahead (Trains) per acabar en un Caravan llatinitzat, guitarritzat, i explicat des de la dicció més be-bopera.

20160311_211442Lluís Quadrench és un enorme exponent de l’ofici guitarristic. Intens i mesurat, pilotà tothora la nau a velocitat de creuer, constant, sòlida. Sempre carregat d’idees, oferí una gama de recursos improvisatius i una paleta de sonoritats amplíssima. Els seus dits parlen tots els llenguatges, i sap posar la seva Fender i la seva Gibson sempre en el context exacte. Destaquem la seva performance a la magnífica versió de A day in the life dels Beatles, guitarrera, seixantera, homenatge al recentment traspassat George Martin, incursió gens testimonial del rock dur que acabà esdevenint simfònic.

20160311_210854Sempre apareix un holograma de Pastorius quan toca en Jordi Ruiz. Divendres no va ser menys. Va fer gala, un cop més, del seu virtuosisme tranquil. Es postulà com a fidel militant d’aquella concepció del baixista segons la qual cal portar la base i alguna cosa més. Molt més, si pot ser. Les mans de Ruiz van esdevenir, naturalment, els coixinets per on s’articulà tota la música, i el plus el donaren les seves precises esgarrapades als dominis de la sonoritat aguda. Els seus solos inquiets, exploratius, i conceptuals, brillaren com a contrapunt necessari a la guitarra de Quadrench. Un plaer per als devots del baix elèctric, per a l’ocasió un fretless de cinc cordes.

20160311_211236_LLSDaniel Levi va moure els pistons d’un tot-terreny apte per a qualsevol superfície, valgui la reiteració. Articulat, armat de precisió, exhibí un preciós sentit de la sonoritat amb els plats. Amb un batec constant d’ADN funk superà amb solvència desbordant tots els compromisos d’estil a què el repertori l’obliga. Des dels ritmes brasilers fins al swing més ortodox, tot fou en la punta de les seves baquetes aritmètica exacta, ofici, sensibilitat i una master class de com repartir els accents i salpebrar la música amb gust i classe.

FUZZ-ON aviat es guanyaren el públic, agraït per l’oportunitat de gaudir d’un format inèdit al nostra cicle. Demanaren un bis i foren obsequiats amb una sorpresa final, el  mambo de tots els mambos, síntesi i resum de totes les inquietuds i tots els talents. Mambo, que rico mambó. FUZZ-ON, que rico es, es, es.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 03/13/2016 by .
%d bloggers like this: