Associació Musical Big Band de Montbau

L'Associació Musical Big Band de Montbau impulsa diverses iniciatives musicals, amb la Big Band de Montbau com a projecte central

Crònica del concert de Max Sunyer i Lenka Maresova

P1080151El quart concert del cicle ha estat inèdit pel que fa a formació -veu i guitarra- i insòlit pel que fa a sensacions. Al confort que donen els paisatges coneguts (la veu de Lenka Maresova) s’hi sumava la suspensió d’esperit a l’espera de la sorpresa constant (la guitarra de Max Sunyer). Mentre Lenka ens duia pels llocs segurs, Max ens penjava de l’inesperat. Una simbiosi particular, única, de resultat altament interessant.

Escoltàrem peces de referència del gènere pop (Time after Time), o del Rithm&Blues (Route 66). No hi faltaren els ingredients més jazzístics en forma de standards recreats de manera ben original, com ara Someone to watch over me o un My favorite things amb ramificacions flamenco-semítiques. I al final del concert entraren en escena composicions del propi Max Sunyer, com ara la peça Bordejant, una joia mediterrània, lluminosa alegria per a l’esperit.

Lenka Maresova brillà amb tot el seu fulgor, que és molt. A la veritat natural de la seva veu s’hi suma una tècnica polida que li permet desplegar tota una sèrie de registres administrats amb ofici: sentiment i expressivitat -perfectes en peces d’arrel negra- aguts, dinàmiques, i afinació perfecta. Cantés el que cantés va aconseguir emocionar.

Al seu torn, Max Sunyer mantingué un esgrima constant amb la originalitat solística. Semblava com si constantment estirés fins al límit el propi estil personal, la seva pròpia veu guitarrística, al servei de la tensió creativa, de la novetat, de la frase inèdita. Sovint passa que els guitarristes et recorden a algú, però en el seu cas totes les frases, tots els riffs, només podien fer pensar en Max Sunyer. És molt meritori haver aconseguit una veu pròpia, diferenciada, indiscutiblement allunyada de la resta. Potser el més convencional que se li notà fou una mena de deute permanent amb el blues. Realment provocà  sensacions molt especial escoltar-lo, i perquè no, veure’l dalt del modest escenari del gimnazz.

Així doncs, tal i com apuntàvem al principi, la suma de dos elements molt dispars encaixaren a la perfecció per obtenir un resultat estimulant, altament artístic, que no deixà indiferent ningú. I per damunt de tot, durant tot el concert regnà  com sempre la comunió de sensibilitats entre públic i artistes. L’atmosfera de proximitat, de receptivitat per part del públic assistent als concerts del nostre cicle  és sens dubte un valor del qual podem i ens agrada presumir, i del qual gaudeixen de manera explícita els artistes, que sempre se’n van, en aquest sentit, contents i realitzats.

Ens veurem d’aquí a uns dies, per gaudir de la música del saxofonista Gabriel Amargant i el seu trio. Fins llavors.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 01/12/2016 by .
%d bloggers like this: