Associació Musical Big Band de Montbau

L'Associació Musical Big Band de Montbau impulsa diverses iniciatives musicals, amb la Big Band de Montbau com a projecte central

L’excel·lència ja és nostra

IMG-20151011-WA0001Aquest país va tenir l’encert d’impulsar una institució pública d’ensenyaments musicals amb rang d’estudis superiors: l’ESMUC. Era necessari, i era incomprensible que durant tants anys no l’haguéssim tingut. L’ESMUC és, des del primer dia, una escola superior de música ben equipada, amb grans professors, que aposta per l’excel·lència. Les primeres fornades de joves formats a l’ESMUC comencen a escampar pel món l’aura de la seva enorme qualitat musical.

Ahir començava a caminar la quarta edició del cicle Jazz al Gimnazz, i testimoniant el que diem més amunt, vam gaudir de la magnífica proposta musical de la formació Xavi Torres Trio, un trio integrat per tres veritables talents sorgits de la maquinària pedagògica de la nostra universitat musical.

El trio va fer una veritable demostració de capacitat tècnica, sensibilitat, ofici compositiu, gust i sapiència interpretativa. Les composicions pròpies de Xavi Torres fluïen pels camins menys esperats. Per allà on l’evidència suggeria una possibilitat, el trio no hi passava, preferint transitar per un altre cami, encara millor. Sorprendre l’oient no és fàcil, costa molt, i només hi ha una forma de fer-ho bé: saber-ne.

Xavi Torres, des del piano, tocava amb una ortografia neta i articulada, tan aviat desbordant els límits amb escales denses, o bé remarcant conceptes des d’una eloqüència pausada. El baixista Vic Moliner donava els cops de timó que el rumb exigia, a cada moment, fos quina fos la força del vent. La seguretat d’una tècnica robusta li permeteren executar totes les facetes esperades i també les inesperades. La catifa màgica la subministrà el baterista Joan Terol. Des de les seves textures i coloracions, la música adqurí la ingravidesa que necessita per volar i per enamorar. Des dels seus canells de pura sang explotà tots els recursos sonors que la música demandava, i féu sonar l’instrument amb una finesa i un caràcter superiors.

Fou remarcable també l’exhibició de compenetració d’aquest trio. En els passatges col·lectius –tuttis, dinàmiques- lluí amb netedat la feina de conjunt que hi ha al darrera de la presentació i de la improvisació.

Les composicions de Xavi Torres es mouen entre l’avanguarda i la tradició. Hom hi descobrí ecos de fusió dels setanta -Carla Bley, Chick Corea- tot i admetent que això no són més que impressions subjectives. Més enllà d’això, Torres demostrà un enorme talent compositiu plasmat en obres com “Athos”, “What now” o l’original i atrevida “Madiba”, tres peces que ens agradaren especialment.

A ningú no se li escapa que l’ESMUC està ensenyant al món els seus fruits. Hi ha una excel·lència que ja treu el nas arreu. Això ens fa estar contents a molts, i pensem que aquest èxit és també una mica nostre, com a societat que som, una societat que amb més o menys fortuna intenta fer les coses bé. No restarem, però, cap mèrit als artistes, que demostren un cop més que el treball seriós, tenaç, constant i apassionat -sumat a un talent natural- és la fórmula única d’un èxit que a ells els pertany en exclusiva. Gràcies, nois. L’excel·lència és vostra, i sent vostra ja és també nostra, en la mesura que ens la sentim de casa i la podem gaudir. Com dirien en anglès, your excellence is here to stay.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 10/11/2015 by .
%d bloggers like this: