Associació Musical Big Band de Montbau

L'Associació Musical Big Band de Montbau impulsa diverses iniciatives musicals, amb la Big Band de Montbau com a projecte central

Hem escoltat: Gaby Ardèbol Jazz Trio (Jazz al Gimnazz, III Edició, 13/03)

IMG-20150314-WA0001Retorn. Després de l’anterior incursió en els terrenys de l’inhabitual, el sisè concert del present cicle tornà als paràmetres de la ortodoxia jazz amb la interessantíssima formació Gaby Ardèbol Jazz Trio, liderada per aquest magnífic tenorista, músic de rotunda i perfilada maduresa, un jove veterà amb infinits escenaris a l’esquena.

Pedigree. El trio féu declaració d’intencions des del compàs 1 de l’ultra-clàssic Undecided, un bebop-blues d’aquells que s’han convertit en salconduit per entrar a tots els clubs de jazz del món de tots els temps. Passaport legal. Tots els segells en regla. Passin i escoltin. Village Vanguard? Cotton Club? “Gimnazz” de Montbau?

Cool (& hot!). L’absència de bateria en el trio refreda la formació i obre la porta a l’ús més cerebral de la música. Aquí és on Gaby Ardèbol desplega el seu llenguatge multidireccional, exhuberant, eloqüent i amb el mode “recerca” permanentment activat. Vellut de tenorista experimentat que cus tot el que és tradició i cultura amb el seu fil propi i personal. Des d’un indiscutible amor a la pàtria natal del bebop, a base de frases escalfades dins d’un microones marca Parker, el cool agafa una perfecta temperatura de comfort, resultat de convinar l’ordre, la pausa i la velocitat de vertígen quan el moment ho demana.

Elàsticitat. Amb tota la tranquilitat del món, Leo Tejedor se’ns revela com un immens guitarrista, en interessant -i no buscat- tete à tete amb Ardèbol. Solísticament, emergeix com a franc-tirador infalible, cada nota és diana. Des d’un llenguatge ultra-modern estira el discurs fins a planejar damunt del terreny més clàssic. Fluïd, transparent, comprensible i complex al mateix temps, destaca, a més, com a magnífic acompanyant, gestionant amb enorme solvència uns voicings harmònics plens de color, talment com qui reparteix bones cartes damunt d’un tapet de joc.

Entitat. Salta a la palestra el tercer en discòrdia, el baixista Jordi Mestres. Després d’haver complert amb el seu paper de constructor de walkings entra en debat solístic armat amb el seu contrabaix de més de cent anys, per articular un discurs fresc i alegre, fent gala d’una tècnica aclaparadora. Tot ben explicat i bonic, i a sobre amb la credibilitat que confereix la veu sempre venerable d’un contrabaix.

Imperial. El triumvirat Ardèbol-Tejedor-Mestres imposa la seva llei i sotmet el territori standard amb contundència fins a la rendició total. Cada versió d’un standard és una recreació, sota la marca del seu domini. Prova d’això fou la impressionant versió de Body and Soul que van oferir, densa, delicada, desdibuixada i redibuixada amb colors nous i identificables.

Pur. El concert s’estirà fins a quasi la primera de les small hours i els més fidels no renunciaren al bis, una propina en forma de bebop-blues autèntic, veritable còctel carregat d’essències. El públic feia que sí amb el cap i abandonava els peus al ritme. Des del cel també feien un OK d’aprovació tots els membres d’El Club dels Tenoristes Morts.

Proper concert

Ens visitarà el segon divendres del més d’abril el trio del guitarrista Jordi Pujol, en format clàssic amb bateria i contrabaix, un format inèdit en el nostre cicle i que valdrà la pena de gaudir. Com sempre, informació detallada ben aviat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 03/14/2015 by .
%d bloggers like this: