Associació Musical Big Band de Montbau

L'Associació Musical Big Band de Montbau impulsa diverses iniciatives musicals, amb la Big Band de Montbau com a projecte central

Hem escoltat: Judit Neddermann, Adrià Plana & Pau Figueres (Jazz al Gimnazz III Edició, 14/11)

20141114_223042Diferent. El segon concert (14/11) de la temporada posà en escena una proposta allunyada dels cànons convencionals. La formació de dos guitarristes (Pau Figueres i Adrià Plana) i una cantant (Judit Neddermann) sens dubte havia d’encuriosir l’oient potencial, ja que una formació d’aquest perfil no s’estila en el món del trio. I realment sorprengué, per qualitat, per originalitat, i per capacitat d’optimitzar els recursos naturals d’una estructura tan peculiar.

Simbiosi. El concert començà amb una peça a duo de guitarres: l’espanyola de Pau Figueres i l’elèctrica d’Adrià Plana interpretant “Fix you” de Coldplay, que de seguida captivà l’oient, sorprès per la forma com se sostenien l’una a l’altra, des d’un vol subtil i un curiós mestissatge tímbric.

Generacional. Aparegué en escena el punt bascular de la formació: la cantant Judit Nedderman. Amb la primera peça vocal, i també amb les immediatament posteriors -entreteixides de manera exacta- s’evidencià que hi ha una mirada generacional que tenyeix de dalt a baix la proposta. Hi ha la influència del pop contemporani; hi aflora la sonoritat celta; hi ha el jazz que han estudiat a les escoles punteres del país; hi ha l’obstinato rítmic i la sentimentalitat en què han crescut les promocions posteriors a l’any 1990. No en va, cap dels tres músics protagonistes del concert d’ahir arriba a la trentena. I demostraren en tot moment una solvència tècnica i artística pròpia dels veterans d’avui, que són els autodidàctes del passat.

Cristal·lí. Tots tres músics dalt de l’escenari exhibiren les seves qualitats vocals, en un ensamblatge sempre nítid. Naturalment, comandà aquesta faceta Judit Neddermann i la seva veu d’enorme entitat, carregada de bellesa, clarament direccionada cap a fer vibrar la corda interior de l’oient de manera natural, contundent i sense afectacions. Tot sonava clar i transparent, apolini i lluminós.

Bombolles. Minimalisme que creix. Dins de cadascuna, un univers, tant insospitat com conegut. Mostra d’això fou la original versió de “We can work it out” dels Beatles, el vell Partenó de la música pop. Al talent i imaginació dels nostres protagonistes s’hi sumà la màgia sonora de la nostra sala de concerts, amb el seu misteri acústic, aquest regal al que no podem deixar de correspondre, que no podem deixar d’aprofitar.

Llicències. El trio se les pren de manera constant. La improvisació transcorre per paràmetres no habituals i sobre cànons inesperats. De sobte la sonoritat del trio pot viatjar fins a paratges caribenys, afegint, per exemple, un coro de salsa cubana a l’esmentada cançó dels Beatles, un as a la màniga jugat amb gràcia i que a pocs se’ls acudiria. I és que tots tres músics posen el talent al servei d’una creativitat lliure, gràcies a la qual ajunten el vell i el nou sense prejudicis de cap tipus. Probablement la música que fan resisteix totes les etiquètes que hi volguem aplicar.

Felicitat. L’actuació d’aquest trio desprenia una sensació d’idili constant amb el món i amb la realitat, d’optimisme, de sentiment beatífic i alegre. Tot sembla anar bé, meravellosament bé, ingènuament bé -potser- però no hi ha dubte que si el sentiment és real, doncs és real. La veu d’Adrià Plana ho confirmà, cantant en solitari una composició seva anomenada “Somni d’una nit descric”. Feliç, saltava per damunt la música talment com un masai que et dóna la venvinguda.

Ells i ella. Implacablement tècnic, des de la guitarra eléctrica Adrià Plana aportà al conjunt tots els pigments, els colors i la dimensió aèria. Per contra -igual de dominador- Pau Figueres a la guitarra espanyola fou l’humus, la terra fèrtil des d’on tot creixia. I Judit Neddermann, convincent i directa, va fer florir tot el que va voler.

20141114_223239Butxaca. Una de ben gran dins la qual, amb l’aura del seu carisma, van aconseguir ficar-nos a tots. Encantats i amb sensació que en volíem més, el trio s’acomiadà amb un bis d’excepció: una bellíssima versió de la peça d’Avishai Cohen “Simple melody”. Mirada generacional, segurament.

Proper concert:

El proper concert del cicle (12 de desembre) tindrà com a protagonista la formació Martí Ventura Trio, amb Aleix forts al Contrabaix i Lluís Ribalta a la bateria. Aquest darrer és un dels noms històrics del jazz a Catalunya. Al seu torn, el pianista Martí Ventura exerceix de líder d’un trio de sonoritats molt variades i al mateix temps molt fidels a les essències del jazz. Oferiran un repertori de peces pròpies més la revisió personal d’alguns temes de referència. N’informarem amb més detall d’aquí a uns dies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 11/15/2014 by .
%d bloggers like this: