Associació Musical Big Band de Montbau

L'Associació Musical Big Band de Montbau impulsa diverses iniciatives musicals, amb la Big Band de Montbau com a projecte central

Crònica del darrer concert (Hot Carajillo’s Happy Band, 9/05)

QUAN L’OFICI ÉS LA CLAU (i la festa)

DSC_0131Hi ha coses que no es poden fer sobre la marxa, a veure què passa. Hi ha idees que han d’estar perfilades des del primer moment, creure-hi i apostar-hi. Si pot ser des del coneixement, millor. És el cas de la proposta dels Hot Carajillo’s Happy Band, una aposta que, volguem o no, és una aposta de risc però amb resultats molt favorables. I diem això perquè quan el jazz es porta al terreny lúdic i festiu pots perdre per una banda el que guanyes per l’altra. L’afeccionat exigent pot arrufar el nas si no detecta aspectes reconeixibles en l’estil, i pot dimitir d’escoltar amb atenció el que està passant dalt de l’escenari. No és el cas dels Hot Carajillos Happy Band.

D’inici, ahir a la nit (9/05) la formació obrí el concert amb un tema standard interpretat a quartet, una forma Rythm changes tocada des de la ortodoxia més evident, amb Xavier Figuerola (incorporació de darrer moment) en paper de líder. Fins aquí, la impressió era que podíem estar assistint a un concert plantejat des dels paràmetres habituals. Però en iniciar-se el segon tema,  un torrent de colors sortit del no-res inundà l’escenari: féu aparició l’inefable Quimet Carreras, abillat amb una americana de quadres verds i vermells, gorra i sabates blanques amb puntera negra. I a partir d’aquí el show quedà a les seves mans, monopolitzat amb tota la intensitat que dóna de si el seu instint artístic. Dit amb tot l’afecte, Carreras és un animal d’escenari.

Pilotada pel seu showman, la formació interpretà la seva temàtica d’arrel festiva, ballable, dinàmica; temes de Benny Waters, Louis Armstrong, Bill Halley d’entre altres noms ilustres de la història de la música popular americana. Destaquem la interpretació de Secret Love, una bella composició standard passada pel cànon d’intencions del grup, sota la clausula innegociable del swing. I és que hi ha swing en veu de Carreras, a banda de tots els altres recursos de l’ofici d’entertainer. Humor, simpatia, agilitat, un punt d’irreverència, i sobretot control acurat de la idea en la que  creu. Fins a sis instruments tregué i tocà, alguns d’ells convencionals (guitarra, percussió menor) i alguns altres propis de la petita dimensió circense de l’espectacle (kazoo i swaine); o potser set, si és que ens atrevim a considerar instrument una maquineta de fer bombolles de sabó.

La formació transità pel seu full de ruta amb determinació. Amb el pianista Gerard Moragues com a encarregat de la sala de màquines (ell donava els tempos i movia fils que el públic sovint no veu) i com a solista de capçalera al servei de les variacions d’estil que s’anaven succeint.  La secció rítmica funcionava ben greixada, sota el pistó de precisió d’Olivier Rocque a la bateria i la direcció assistida d’un contrabaixista de gran solvència com Pepo Domènech. Xavier Figuerola lluí des del seu discurs solístic particular. I entre tots s’encarregaren de satisfer l’espectador que vol veure jazz quan li parlen de jazz. El nivell musical no es qüestionava, embolicat dins d’arranjaments curiosos, treballats, amables, agraïts tant a l’oïda del profà com de l’entès.

La sorpresa de la nit fou la presència de Jordi Pallarols, saxofonista de la Big Band de Montbau (alto 1) en dos moments de l’espectacle. Pallarols és un vell amic i col·laborador de Quimet Carreras, dels temps en què ambdós compartien escenari amb la històrica formació Huapachá Combo. Ahir Pallarols treballà en petita secció amb Figuerola i oferí  molt bons solos, en la seva coneguda línia d’expressivitat i bon gust.

I com sempre, el públic. Ahir, un cop més, la sala presentava un aspecte magnífic. El assistents de ben aviat pujaren al carro del bon rotllo, en paraules de Carreras.  La comunicació fluí des del primer moment, i  com no es podia esperar d’altra forma, tot acabà en comunió i festa.

Proper concert

I finalment la segona edició del cicle Jazz al Gimnazz s’encamina cap a l’estació final: l’actuació de la Big Band de Montbau, el dia 13 de juny. La BBM posarà sobre la taula tots els arguments que justifiquen la seva existència: el suport a la música de gran format, aquella que omple els escenaris de músics i no de tecnologia; el treball en equip encaminat a satisfer les aspiracions dels músics i fer gaudir l’oient. En aquesta ocasió estrenaran un repertori pràcticament renovat, en què segueix primant, com sempre, l’esperit eclèctic i una concepció àmplia de la temàtica jazzística i musical en general, amb un equilibri entre peces vocals, instrumentals i de composició pròpia.

El concert tindrà lloc a l’exterior de les instal·lacions del gimnàs. Esperem que la climatologia contribueixi a fer de la nit una agradable trobada de música a l’aire lliure.

Com sempre n’informarem aquí mateix, i per descomptat comptem amb la vostra presència

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 05/10/2014 by .
%d bloggers like this: