Associació Musical Big Band de Montbau

L'Associació Musical Big Band de Montbau impulsa diverses iniciatives musicals, amb la Big Band de Montbau com a projecte central

Crònica del darrer concert: Ivó Oller Quartet (11/04)

IMG-20140412-WA0000QUAN LA SENSIBILITAT ÉS EL CARÀCTER

Ahir divendres (11/04) vam gaudir d’un veritable concert classe A a càrrec de l’excel·lent formació Ivó Oller Quartet. Com si es tractés de petits concerts dins d’un mateix concert, la formació anà desplegant el seu mostrari temàtic fent visites al funk, als estàndards i a la bossa nova, amb petits flashbacks d’ambientació New Orleans o amb eclosions d’esperit gospel. Jazz i més jazz; molta, molta música en un repertori esquitxat de composicions pròpies i amb versions de clàssics que tenien més de recreació que de versió. Rigorosos en el compromís amb el groove i el swing respectaren tots els llibres d’estil, escrivint-hi amb cal·ligrafia pròpia

La nit començà amb una peça original del líder del grup, el trompetista Ivó Oller, Groovin’ for Bernat, a la qual seguí el contrast del clàssic I close my eyes. En aquest punt ja es feia palès que Ivó Oller  havia de meravellar el públic amb el seu discurs exhuberant, ric, intens. Des d’una tímbrica exacta oferí melodíes executades amb sobrietat i delicadesa, i en l’apartat solístic exhibí una gramàtica complexa i perfectament articulada, sempre musical, fugint en tot moment de qualsevol estereotip. Lluny de qualsevol mena lluïment gratuït, Ivó feu entrega sincera del seu talent. Un regal.

Causà grata impressió la peça Estratagema, del contrabaixista Pep Rius, una bella composició a ritme de bossa carregada de coloració harmònica, de melodia subtil, que precedí un solo de contrabaix llarg i eloqüent. Més enllà d’això, Pep Rius es mostrà com un contrabaixista sòlid, rodó i sonor, unes cames musculades que garantien en tot moment el rigor d’un pas inalterat, viu i optimista. Oferí uns solos equilibrats, interessants, que creixien mansament i parlaven amb propietat.

Una de les sorpreses en el repertori fou la composició original d’Ivó Oller Paraules, inspirada en un ball tradicional català (“ball pla”) en què lluïren la creativitat i la sensibilitat, feta caràcter compositiu i interpretatiu. I seguiren encara un parell més de peces-homenatge als trompetistes; Clark Terry, sense anar més lluny. Continuava brillant amb llum pròpia el pianista Gerard Nieto, que al llarg de tota la nit es postulà com a un veritable mag de l’acompanyament, administrant amb perfecte encert les capes de teixit harmònic que el converteixen en una assegurança de vida per a qualsevol solista. I és que a més, com a solista en si mateix, Gerard té l’excel·lència a la punta dels dits. Improvitzant és imaginatiu i sorprenent. Per cert, la seva afició a introduir cites en els seus solos -fragments melòdics d’altres peces- causà satisfacció a l’audiència.

La segona part revisitava d’inici el funk de la vistosa peça Strassbourg St. Denis (Roy Hargrove), i passava per una nova composició original, aquest cop de Gerard Nieto, titulada The joy of life, de reververació antiga, vintage, com es diu avui. I llavors arribà un dels moments destacats de la nit: la impressionant balada I remember Clifford, que commogué l’auditori per la brutal descàrrega de sensibilitat amb què fou tractada. A la bellesa natural d’aquesta peça s’hi afegí l’enorme càrrega d’emotivitat que el quartet tingué l’encert de transmetre-hi.

En la represa del swing aparegué un solo llarg del baterista Olivier Rocque, que recreà en els seus patrons rítmics l’esperit de If I were a bell. Olivier es postulà com a baterista impecable, el terra per on tot va transitar sense trontollar en cap moment, d’acord amb la lògica del moment. Desde la seva bateria Gretsch sostingué amb precisió tot el trànsit sonor del quartet.

Al final el quartet ens obsequià amb un bis d’aquells que ningú no s’espera: La vie en rose. I abans d’això ja s’havia consumat l’entrega d’un públic agraït per la proposta generosa d’uns músics que no es guardaren res per a ells. Els moments de comunió foren rotunds, en els pics de màxima intensitat emocional-musical.

Un plaer, reconegut unànimement. Un luxe, un cop més.

PROPER CONCERT

Ens visitarà al maig la proposta desenfadada de la HOt CARAJILLO’S HAPPY BAND. Swing festiu i original per a la penúltima cita de la IIª Edició de Jazz al Gimnazz.

I abans d’això, una novetat: per celebrar la diada de Sant Jordi, el divendres d’aquella setmana programarem un concert especial, amb la presència de Viladomat Jazz Quartet.

N’informarem properament amb més detall

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 04/12/2014 by .
%d bloggers like this: