Associació Musical Big Band de Montbau

L'Associació Musical Big Band de Montbau impulsa diverses iniciatives musicals, amb la Big Band de Montbau com a projecte central

Crònica del darrer concert (Toni Solà Trio, 8/11)

IMG-20131108-WA0027QUAN L’EMOCIÓ ÉS ELEGÀNCIA

De seguida que va sonar la primera nota ja s’intuí que el segon concert del cicle Jazz al Gimnazz (II Edició) aniria per camins de luxe. Ahir (8/11) el Toni Solà Trio desplegà durant quasibé dues hores la seva fórmula perfecta, construida a partir d’un so compacte i d’un compromís innegociable amb l’essència del jazz d’arrel, reconeixible en tot moment com a via de d’expressió de sentiment,  amb la bellesa com a motor i al mateix temps com a brúixola. Van oferir un repertori amb temes com “Secret Love”, “If you could see me now”, “Quick Shave” o un inèdit “Autumn Leaves”, entre d’altres peces de moltíssima entitat.

Toni Solà posà en òrbita tot el seu talent i ofici: un discurs solístic exhuberant, fluïd a més no poder, carregat de recusos propis -originals- sempre inserits dins del llenguatge d’una tradició que coneix en profunditat.  Tocà amb una expressivitat que s’enduia l’oient allà on ell volia; força en el blues, -gruixuda negritud en el fraseig- junt amb sensibilitat i delicadesa en les balades; sempre hi va haber intensitat  i un riquíssim anar i venir d’emocions,  governades des de l’elegància i la sobrietat del seu so.

Menció d’honor a Gerard Nieto i Xavi Hinojosa. Des de les tecles del seu Nord Electro amb so d’orgue, Gerard Nieto exercí  d’excipient que lligava tota la fórmula. Fent els baixos, l’harmonia i els solos, trobà espai per comprimir damunt les tecles totes les ànimes de la música negra: blues, soul i gospel; tensió de blue note alternada amb pausa minimal i melòdica; filigrana de patchwork per construir un llençol imaginatiu i envolvent. I per sota, els finíssims i disciplinats engranatges de Xavi Hinojosa, discret o eloqüent en funció del que el moment requereix, però sempre musical, auto-afavorit per la polida tècnica que posseeix, capaç de treure tot el suc sonor a un set de bateria que no era el seu, però amb el qual de seguida confraternitzà.

Al trio de Toni Solà els agraden les cites. Van guarnir les seves interpretacions  amb frases-préstec d’altres peces de dins i de fora del context del jazz; Gerard Nieto encabí en un blues el tutti de “Splanky”, montant en un no-res  una big band de butxaca; Toni Solà cità infinitat de motius, fent fins i tot una concessió a la culerada, que respongué talment com si tot el gimnazz fos un clam.

I amb una proposta així dalt de l’escenari el públic gaudí i s’expressà. Pels organitzadors, la propina de compartir amb els artistes els instants post-bolo, una llarga tertúlia farcida d’anècdotes,  bon humor i proximitat.

Esperem tenir-ne més com aquesta, però si més no, aquesta ja no ens la prenen. Gràcies com sempre als artistes, al públic -socis, seguidors, amics- al patrocinador i al suport generós de David Tallada.

Proper concert

Pel concert de desembre ens visitaran de nou els inefables Txus Blues & Jose Bluefingers, a fer-nos vibrar amb el seu blues d’ampli espectre i instrumentació bàsica i a riure amb la intel·ligència del seu humor. En seguirem informant aquí mateix. Fins aviat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 11/10/2013 by .
%d bloggers like this: