Associació Musical Big Band de Montbau

L'Associació Musical Big Band de Montbau impulsa diverses iniciatives musicals, amb la Big Band de Montbau com a projecte central

Ressenya del darrer concert: Matthew Simon Trio

DSC_0101Estem a punt d’arribar al final d’aquest primer cicle, i es pot dir que totes les nits de música que ha oferit  jazz al gimnazz  han estat d’un nivell magnífic. Potser per aquest motiu, als qui hem seguit de prop tots els concerts  ens pot arribar a semblar normal el fet de tenir música d’alt nivell en un entorn proper i per pocs diners. No obstant, per posar les coses en la seva mesura real, cal dir que de normal no en té res, sinó tot el contrari: és un fet excepcional.

Excepcional fou, de totes totes, la sessió que ahir nit (10/05) ens oferí el trio de Matthew Simon. Des d’un so pràcticament acústic el trio construí un riquíssim teixit d’nteraccions sonores entre els propis músics -sobretot-,  amb la peça -versions amb molta entitat pròpia- i finalment amb el públic. El fil conductor fou l’homenatge que Simon vol rendir als trompetistes que l’han influit, i per això passaren per l’escenari els llegats de Lee Morgan, Clark Terry, Chet Baker, Miles Davis, o Lois Armstrong, passats pels seus propis filtres creatius.

Des d’aquí no pretenem descobrir Matthew Simon. Simplement volem deixar constància del privilegi que suposà haver pogut seguir fil per randa totes les frases  -principals, subordinades, coordinades- del seu discurs musical; el domini del so, la tècnica, el gust, el coneixement del llenguatge, la creativitat, el carisma… més un intangible que té a veure amb el do i el talent natural, que fan que l’oient no desconnecti ni un segón del que està sonant de la trompeta i flugel del trompetista de Long Beach. Segurament Simon sigui un trompetista que també agrada a qui no acostuma a escoltar jazz. Entre el públic hi havia qui ho comentava: “no hi entenc de jazz, però trobo que aquest tío és molt bo”. I és que (opinió del qui escriu aquestes cròniques) una de les grans virtuds de Matthew Simon és fer comprensible tot el que toca, per complex que sigui. S’agraí també el to divertit i instructiu  en què es dirigí al públic, així com el to elegant en els moments de reivindicació, lluny d’enrabiades panfletàries i de planys antipàtics com els que sovint presenciem en el sector dels artistes.

Al que ja pressuposàvem  -o ja coneixíem-  s’hi sumà una sorpresa inesperada: el guitarrista Kike Angulo, solista de construccions rodones, exhuberant, rítmic, pausat, intens. Anècdota: Kike Angulo féu una llarga prova de so, tranquilament mentre els seus companys sopaven, basada en exercicis, en  rutines d’estudi. Comentàvem per allà que amb la meitat d’algun d’aquells  execicis alguns en tindríem per fer deu anys de solos. Ara bé, a l’hora del concert les rutines estereotipades desaparegueren i tot fou discurs creatiu, imaginatiu, rodó i virtuós sense virtuosisme. Corregué el rumor entre el públic que tenia sis dits a la mà esquerra, i fins i tot algú s’atreví a preguntar-li.

Al seu torn, Garry Fimister tingué el difícil paper de sostenir un trio sense bateria, i ho feu des de la solidesa, però també acceptant el joc volàtil  en què constantment es movien els seus companys.  Rigorós en l’acompanyament, sobri en l’apartat solístic, anà de menys a més al llarg de la nit, arribant a moments de creativitat carregats de personalitat.

Semblava normal, ahir,  estar tenint tot això dalt de l’escenari, quan no ho és. Convé apreciar-ho, per mantenir-ho, per no equivocar-se en la valoració. El gran actiu a conservar és que al final  tots els nostres convidats -artistes i públic- quedin contents i així ho manifestin.

Proper concert: concert de cloenda

La cloenda al primer cicle jazz al gimnazz arribarà amb l’actuació de la Big Band de Montbau, que oferirà temes del seu repertori habitual més alguns de recent incorporació, que seran estrenats en aquesta propera cita. L’espectacle tindrà lloc a l’aire lliure, a la terrassa-jardí del Casal de Montbau, i esperem que l’acte sigui al mateix temps una bona vetllada de música i la festa de tots els qui ens heu acompanyat durant aquest temps i donat suport a les iniciatives d’aquesta associació.

En seguim parlant

One comment on “Ressenya del darrer concert: Matthew Simon Trio

  1. Retroenllaç: Ressenya del darrer concert: Matthew Simon Trio...

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 05/12/2013 by .
%d bloggers like this: