Associació Musical Big Band de Montbau

L'Associació Musical Big Band de Montbau impulsa diverses iniciatives musicals, amb la Big Band de Montbau com a projecte central

Crònica del darrer concert (Gemma Abrié Swing Trio, 14/03)

QUAN MENYS POT SER MÉS

IMGP9406tDe la mà de Gemma Abrié vam poder fer, ahir a la nit, un llarg i agradable passeig pel jardí dels clàssics, un exercici de contemplació i reconeixement per aquella música i aquelles cançons que la història ha legitimat, que el temps ha convertit -valgui la paradoxa- en intemporals. Secundada per una parella d’acompanyants de primer nivell (Kike Angulo i Pere Loewe) Gemma Abrié es postulà com a una guia qualificada per conduir-nos en aquest recorregut, generosa i rescpectuosa en el tracte amb les grans institucions del jazz vocal, des de l’afecte i al mateix temps amb una enorme voluntat de consignar el seu segell personal.

L’actuació s’obrí amb l’agraïda melodia de la cançó Almost like being in love -curiosament coneguda i molt apreciada per aquestes latituds- amb un contundent solo de veu que ja definia terrenys i declarava intencions. Aviat el passeig  es deturà en un particular homenatge a Ella Fitzgerald: Shiny stockings i Blues in the night. Gemma Abrié no escatimava recursos i ja era un fet que estava captivant l’audiència  amb la intensitat que imprimia a tot el que estava oferint. Fent palanca amb la seva veu ferma i  de coloracions delicades, s’elevava constantment a les cotes de l’excel·lència, al terreny en què es trenen les jugades d’interès; allà on el risc és el teu aliat, on els resultats poden ser or fi si tot està en sintonia amb la bellesa. Fou aquí, a l’hora de posar les cartes sobre la taula,  on Gemma emocionà amb la seva vibració personal i va convèncer amb la seva solvència  jazzística. Els seus solos foren sempre fluids, ondulants, divertits, com un vent fresc a la cara, com un trajecte en descapotable per camins de camp un matí assolellat; el tractament de les balades  fou sobri i emocionant. Més d’un acabà rendit a l’encant artístic i personal de la cantant.

IMGP9472t

El trio va oferir una veritable exhibició de minimalisme compacte, demostrant que menys pot ser més. L’espai s’omplí de música  cosida només amb tres agulles; sobre un tempo sense oscilacions el buid i el ple era administrats amb ofici. Com ja era previsible, Kike AnguloIMGP9480t va delectar l’audiència amb la seva categoria musical i guitarrística; els  seus solos foren imaginatius, exhuberants, virtuosos sense virtuosisme. Com a acompanyant assumí el rol de palanca de canvis, entrant i sortint en funció del pendent; proposà intros i finals a joc amb l’estil però vestits amb toc personal. Tancà files amb unísons i tuttis inesperats; fou la cola que trabà totes les peces de l’estructura. Al seu torn Pere LoeweIMGP9422t il·lustrà en què consisteix l’ofici de contrabaixista, exercint de metrònom, subministrant línies harmòniques d’ampli espectre i coloració, talment com catifes perses. Oferí solos creatius i sobris, gobernats des d’una tècnica immaculada.

El públic respongué amb entrega i entusiasme. Tingué protagonisme en  Route 66 -cantant amb prou dignitat-,  el bis que havia demanat clamorosament  un cop el trio ja havia esgotat el programa. Segur que a més d’un se li va fer curt. Un cop més el clima de satisfacció general arribà a cotes altes. El públic tornà a omplir la sala. Els artistes se n’anaren contents. Tot agafa sentit a partir d’aquí. Jazz al Gimnazz existeix per a la música, per als músics i per als qui l’estimen com a públic. A tots, un agraiment.

(Fotografies: gentilesa de Jesús Blanch)

Proper Concert

La cita d’abril amb Jazz al Gimnazz (II Edició) portarà fins al nostre escenari la formació Ivó Oller Quartet, la formació que lidera el trompetista maresmenc Ivó Oller, músic reconegut i dels més actius de l’escena actual. Al costat de Gerard Nieto al piano, de Pep Rius al contrabaix i d’Olivier Rocque a la bateria ens oferirà la seva proposta basada en arranjaments originals de temes centrals en la tradició del jazz. La talla individual de tots aquests músics converteix la proposta en interessant i atractiva. D’aquí a uns dies podreu llegir aquí mateix una presentació més extensa i detallada.

One comment on “Crònica del darrer concert (Gemma Abrié Swing Trio, 14/03)

  1. Retroenllaç: Gemma Abrié Swing Trio (Barcelona, 14/03...

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 03/16/2014 by .
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: